viernes, 2 de octubre de 2020

1 d' octubre

 Avui m’arriben records... m’invaeixen un allau de sentiments retrobats... trist, plor, angoixa, però també respecte, orgull, satisfacció i lleialtat.

Avui sento que el meu cap es trasllada en el temps a 2017... avui sento la necesitat de mostrar i escriure tot allò que penso, que recordo i que vaig viure.

Avui sento un immens orgull per tot el meu poble, per tot el meu País, avui donaria el que tinc per tornar a l’1-O de 2017, avui se que ho vam fer junts, i que junts ho podem tornar a fer.

Recordo entre ulls molls vídeos de carregues incontrolades, de violència gratuïta sobre un Poble pacífic... avui lamento i ploro per no haver tingut els Escamots Catalans, Els CDR, i tots aquells que avui se que es deixarien la pròpia vida per defensar la Republica.

Lamento no haver pogut posar 1000 efectius devant d’una colla de gossos maleïts, avids de violència, de sang, per protegir la meva gent...

Lamento i ploro... però soc conscient també que aquella ràbia, aquella voluntat de fer, i la pròpia frustració em van fer avançar i crear ECM, allò va fer que miressim l’enemic d’una altre manera, cara a cara i sense por.

Avui recordo noticiers de arreu del món, recordo imatges que mai oblidaré, i no totes de violència... aquell dia vem crear un llaç de conexió entre tots nosaltres... vem crear un espai únic, algo que mai en la meva vida àvia vist, sentit.

Sentiu-vos orgullosos d’allò que vem fer, sentiu-vos orgullosos del pas gegant que com a poble lliure vem fer, sentiu-vos immensament afortunats d’haver participat en un fet històric, sentiu-vos partíceps de la caiguda i el desmantellament del Imperi Español.

Avui es un dia, per encoratjar-vos a sortir, a seguir, a creure tal i com ho vam fer, a saber que tot es posible si de veritat així ho desitges... i no, no estem sols, ni un penseu per un moment, tenim mes reforç del que podeu creure, però el pas gran i la feina l’hem de fer nosaltres, tots... 

Avui 1 d’Octubre de 2020, desitjaria tornar enrera en el temps, portan el meu exercit a portes de Catalunya, avui voldria tornar enrera....

No hay comentarios:

Publicar un comentario